TE​ST ​HTP

És una tècnica molt adequada per establir confiança entre el subjecte i l’examinador durant entrevistes terapèutiques. Els clínics han investigat el fet que la gent respon amb major llibertat a les preguntes quan estan dibuixant. Els reactius específics que es demanen (la casa, l’arbre i la persona) semblen generar més verbalitzacions que altres.

 

El desenvolupament de la tècnica és semblant al d’altres tècniques projectives i està basat en la suposició que els dibuixos de l’individu incloguin aspectes del seu món interior. Quan se li demana al subjecte que realitzi els tres dibuixos no se li explica com han de ser, per tant, el tipus, mida, edat i altres característiques no es dirigeixen i el subjecte ha de construir una imatge de cada objecte a partir d’una idea visualitzada de molts altres objectes de la mateixa espècie que ha vist l’individu durant la seva experiència vital.

 

Autors com Wyatt (1949), Bellak (1953) i Symonds (1953) van senyalar que les tècniques de dibuix emergeixen estrats de la personalitat més profunds que altres test que tenen una naturalesa més verbal. Stern senyalava que la tècnica utilitzada es troba al nivell del pensament pictòric primitiu i que s’ubica en el mateix pla que el propi pensament inconscient.

 

Es pensa que el dibuix de la persona reflexa l’adaptació de l’individu en un nivell psicosocial i que l’arbre desplega sentiments intrapsíquics més profunds i actituds cap a un mateix. Per al subjecte, és més fàcil reflexar material conflictiu o emocionalment pertorbador al dibuix de l’arbre que en el de la persona, ja que no té por a revelar-se a sí mateix ni la necessitat de defensar-se. En el cas de la casa, està en un punt entremig entre la persona i l’arbre.

 

Des del seu desenvolupament, la tècnica H-T-P ha estat investigada empíricament com una mesura del funcionament intel·lectual i una mesura qualitativa de la personalitat. Inicialment, va ser presentat per Buck (1948) com una mesura de CI dels adults i també ha estat utilitzat per seleccionar personal pel mateix autor (1941). S’ha trobat que les puntuacions de CI del test per nens no es correlacionen adequadament amb altres mesures d’intel·ligència (Bieliauskas i Moens, 1961), motiu pel qual no s’utilitza amb aquesta finalitat.

 

El test analitza la personalitat a partir de tres elements que ha de dibuixar el subjecte que s’avalua: Una casa, un arbre i una persona. Com que són elements quotidians i familiars per tots els éssers humans, l’avaluat es relaxa davant de la tasca i aquesta és realitzada d’una forma més fluïda. Si haguéssim d’ordenar cronològicament els components del test, diríem que el primer que un nen aprèn a dibuixar és a ell mateix o una figura de persona, després una casa i per últim, arbres i flors. Cadascun dels elements té els seus propis antecedents.