TE​ST ​HTP

La proporció, la perspectiva i els detalls en un dibuix són característiques generals que proporcionen informació sobre el funcionament d’un subjecte dintre del context esperat. Generalment, el dibuix adequat i apropiat dels detalls mostra l’habilitat del subjecte per reconèixer els elements de la vida diària i l’habilitat d’apreciar críticament els elements de la realitat. La proporció adequada en el dibuix de les figures reflexa l’habilitat per reconèixer problemes bàsics de la vida quotidiana i determinar les proporcions correctes mostra l’habilitat de l’individu per jutjar críticament els problemes més quotidians del seu ambient. Quan la perspectiva estableix les relacions espacials dels elements d’un dibuix, l’individu mostra habilitat per funcionar amb introspecció en les relacions més abstractes i àmplies de la vida.  

 

• Proporció

 

Les relacions de proporció que expressa l’individu revelen valors que ell mateix dóna als objectes, situacions i persones; a mes, subministren un índex general de l’habilitat per elaborar judicis flexiblement. Es tenen en compte la imatge dibuixada, la forma del dibuix i els detalls d’aquest. La majoria dels dibuixos ocupen d’un a dos tercis de la superfície. L’ús d’una part molt petita de l’espai disponible indica sentiments d’inadequació o rebuig cap a la figura que es representa i, un dibuix que ocupa gairebé tot l’espai disponible o té una part als marges del paper indiquen sentiments de frustració. Si les figures dibuixades són excessivament grans també indiquen fort tensió i irritabilitat o un punt de vista egocèntric sobre la importància d’un mateix. Pel que fa als detalls, s’observa que un detall més gran que altres detalls dibuixats pel mateix individu impliquen preocupació en relació amb el que el detall simbolitza pel subjecte i, un detall de menors dimensions que la mitjana implica rebuig o desig de rebutja el que significa aquell detall pel subjecte. 

 

• Perspectiva

 

Altre tret que s’analitza és la perspectiva, ja que es considera una mesura de l’interior del subjecte. 

 

- Ubicació horitzontal del dibuix: Quan la imatge s’allunya cap a l’esquerra del punt mig apareix la possibilitat de que el subjecte tendeixi a comportar-se impulsivament i a buscar satisfacció emocional immediata a les seves necessitats; quan la imatge va cap a la dreta del punt central del full, el subjecte mostra un comportament estable i rígidament controlat i està més disposat a retardar la satisfacció de les necessitats i impulsos immediats i prefereix les satisfaccions intel·lectuals a les emocionals. Tendeix a preocupar-se pel futur, per les persones amb les que comparteix l’entorn i les opinions sobre ell.

 

- Ubicació vertical del dibuix: Quan el punt mig del dibuix està allunyat del punt central del full, hi ha probabilitat de que el subjecte es senti insegur i estigui deprimit, solen ser subjectes concrets que busquen la satisfacció en la realitat. Si el subjecte veu el dibuix més enllà de la part inferior de la pàgina, indica sentiments de limitació aclaparant. Quan el punt mig del dibuix s’allunya cap a dalt del punt central de la pàgina, el subjecte sent que lluita per metes inassolibles, en cas de que el dibuix continuï més a dalt del full indica que el subjecte tendeix a buscar la satisfacció en la fantasia.

 

- Ubicació central del dibuix: Quan els dibuixos del subjecte es centren el voltant del punt mig geomètric de la pàgina, aquest presenta una conducta rígida per compensar la seva ansietat i inseguretat. 

 

- Rotació de la pàgina: Quan hi ha rebuig a acceptar el full en la posició presentada, pot indicar tendències agressives o negativistes, ja que l’individu sent que mostra debilitat si accepta les instruccions de manera literal. La rotació revela psicopatologia si sembla que es sent obligat a girar el full, especialment quan això provoca que la tasca sigui més difícil per alterar la relació dimensional. 

 

- Quadrants de la pàgina: El quadrant superior esquerra de la pàgina és el “quadrant de regressió” i el quadrant inferior dret és el “quadrant poc usual”, ja que pocs cops es col·loca un dibuix sencer en aquest. Les persones desequilibrades o amb disfuncions orgàniques i aquells que han assolit un nivell elevat de maduresa conceptual, ubiquen els seus dibuixos en aquest quadrant. 

 

- Vores del full: L’ús desviat de les vores de la pàgina és significatiu. Quan la part que dibuixa l’individu s’associa a coses negatives, és habitual el trencat del paper i l’amputació de part del dibuix per un o més marges. Si el paper està fragmentat en la base de la pàgina només preguntant o a través de comentaris espontanis. Quan el dibuix s’estén per sota de la vora inferior de la pàgina, és probable que la suspensió sigui una estratègia per conservar la integritat de la persona, pròpia de persones amb fort potencial per reaccions explosives. Quan la divisió del paper es realitza en el marge esquerra connota una fixació en el passat i temor al futur, quan es realitza a la dreta indica el desig d’escapar cap al futur i pot ser indicador de problemes orgànics. Quan s’utilitza la vora del marge superior sense estendre’s el dibuix més enllà d’aquest, suggereix la fixació en el pensament i la fantasia com a fonts de satisfacció. L’ús de les vores laterals indica inseguretat i constricció i l’ús de la vora inferior implica depressió i tendència a la inseguretat, tendència a la depressió o poca imaginació. Aquest últim és el menys patològic. 

 

- Relació respecte a l’observador: Els dibuixos generalment es presenten com si estiguessin al nivell de l’observador. Les desviacions d’aquest patró són la vista a ull d’ocell quan el dibuix es veu des de dalt i la vista d’ull de cuc quan és vist des de baix. 

 

- Distància aparent de l’observador: La distància es nota quan un dibuix és molt petit o la ubicació del mateix es troba a una vall profunda o un pujol alt o caracteritzat per un elevat nombre de detalls col·locats entre l’observador i l’objecte dibuixat. Aquesta distància implica forta necessitat de mantenir el jo distant i inaccessible. 

 

- Postura: Normalment, el dibuix queda davant de l’observador. L’absència de profunditat suggereix un estil rígid i poc compromès compensat pels sentiments d’inadequació i inseguretat. Un dibuix presentat de perfil sense indicadors de que existeix altre costat suggereix tendències oposicionistes i són produïts per individus en estats paranoides. Una línia base proporciona un punt de referència, que quan llisca cap avall expressa aïllament i dependència materna i quan llisca cap avall i a la dreta, pot sentir que el futur és incert i perillós. 

 

- Transparències: El subjecte que presenta un dibuix cobrint una part per alguna cosa deixant visible la mateixa part, mostrar un grau error sobre la realitat. Les transparències indiquen el grau de la personalitat està deteriorada per factors funcionals o orgànics. La importància patològica de les transparències pot mesurar-se pel seu número i gravetat.

 

- Moviment: La interpretació de moviment en un dibuix involucra la intensitat o violència del mateix, el grau de plaer del moviment i el grau en que es voluntari. 

 

- Consistència: S’espera que la qualitat general de cada dibuix sigui similar, per tant, les variacions en la consistència entre els dibuixos ha d’investigar-se. La importància de la variació de la qualitat del dibuix depèn dels detalls desviats. El deteriorament progressiu de les figures és producte d’un negativisme creixent. La progressió oposada i l’increment en la qualitat dels dibuixos indica por inicial o dificultats per adaptar-se a la situació d’entrevista.

S’indica un pronòstic positiu quan el dibuix de l’arbre suggereix una impressió més sana que el dibuix de la persona o un pronòstic negatiu que suggereix a través de més indicadors de psicopatologia en els dibuixos a color que en els fets a llapis quan el dibuix l’arbre suggereix una impressió diagnòstica pitjor que el dibuix de la persona o quan l’escala produeix més associacions negatives.

 

• Detalls

 

El tipus i nombre que s’han utilitzat per realitzar el treball, el mètode de presentació, l’ordre en que es dibuixen i l’èmfasi que es fa en ells, es consideren un índex de reconeixement, la preocupació i la reacció del subjecte cap als elements de la vida diària. S’agrupen els diferents elements en:

 

- Detalls essencials: L’absència d’un sol detall essencial es considera greu. Les implicacions de patologia són majors quan falten els detalls essencials i quan estan involucrats més dibuixos. L’ús mínim o inferior a la mitjana de detalls essencials suggereixen conflicte o allunyament amb l’àrea representada. Els subjectes amb danys cerebrals o deprimits tendeixen a dibuixar el mínim de detalls i aquells que utilitzen detalls excessivament indiquen preocupació extraordinària per allò que representa o simbolitza el detall.

 

- Detalls no essencials: L’ús limitat de detalls no essencials com cortines, finestres o roba en les persones, implica una interacció equilibrada amb l’ambient i la realitat. L’ús excessiu dels mateixos suggereix una preocupació patològica per l’ambient, l’àrea simbolitzada o representada per detalls utilitzats i les seves associacions. Els obsessiu-compulsius tendeixen a dibuixar gran quantitats d’aquests detalls. 

 

- Detalls irrellevants: Quan s’utilitzen de forma limitada impliquen una lleugera inseguretat o la necessitat d’estructurar la situació de manera més segura. Aquests detalls poden ser arbustos prop de la casa, ocells en l’arbre o el cel, una mascota amb la persona, etc. Si s’utilitzen excessivament, suggereixen l’existència o el potencial d’ansietat en l’àrea simbolitzada pel detall. Un exemple d’això són els núvols, que representen l’ansietat generalitzada sobre el tema del dibuix. Els subjectes maníacs freqüentment dibuixen un gran nombre de detalls irrellevants i inclouen paraules, comentaris o noms i com més organitzats estiguin i més relacionats estiguin amb l’objecte del dibuix, hi ha més possibilitats de que l’ansietat estigui ben canalitzada i controlada; com més petits siguin els detalls irrellevants, major es la possible patologia. Si no es dibuixa el sol, el clínic pot demanar al subjecte que en dibuixi un durant l’interrogatori posterior; doncs el sol representa la figura de més autoritat o valor emocional de l’ambient del subjecte, especialment si és molt gran. 

 

- Detalls extravagants: Cames o mans sostenint trets facials dibuixats en el sol indiquen que la prova de realitat del subjecte es troba greument compromesa, així com la presència d’una psicopatologia greu. 

 

- Dimensionalitat dels detalls: Els detalls en una o dues dimensions tendeixen a indicar baixa habilitat mental o dany cerebral. La excepció a això és la “figura de palets” de l’arbre o la persona. 

 

- Ombrejat dels detalls: L’ombrejat positiu es produeix ràpidament, amb facilitat i amb pocs traços. És saludable perquè implica abstracció i sensibilitat cap a l’ambient. El subjecte no torna a l’ombrejat ni el reforça. L’ombrejat lent, amb força i atenció excessiva que no considera el contorn, és considerat patològic i connota ansietat i conflicte.  

 

- Seqüència dels detalls: Qualsevol desviació en la seqüència normal del dibuix com l’ordre poc usual en la presentació, el retorn compulsiu a una cosa, l’esborrament o redibuix d’una part ja dibuixada anteriorment o la repetició d’un detall, indiquen possibles patologies. El problema pot ser d’organització, de concentració o conflicte en relació amb detall en qüestió. El més normal és que un cop s’ha completat un detall no es retorni a ells. També és habitual dibuixar els detalls similars seguits abans de dibuixar altre tipus de detalls. 

 

- Èmfasi en els detalls: Aquest èmfasi es veu manifestat a través de comentaris o expressions emocionals explícites, seqüenciació inusual al voltant del detall, esborraments excessius, lentitud al dibuixar el detall, combinacions extravagants o defectes com cicatrius.  També es consideren la omissió de detalls, dibuixar alguna part incompleta o resistir-se a fer comentaris sobre aquest detall, doncs apareix ansietat o conflicte sobre el detall en qüestió. 

 

- Qualitat de la línia: La majoria de persones tenen poca dificultat per dibuixar línies rectes. Les cantonades es defineixen amb nitidesa, les línies corbes flueixen lliure i controladament. Els problemes en el control motriu suggereixen desajustaments funcionals de la personalitat o en el sistema nerviós central. Les línies obscures dibuixades recarregadament suggereixen tensió i quan s’utilitzen a tots els dibuixos, indiquen disfunció orgànica. Quan s’utilitzen per un detall específic, l’examinador pot considerar la fixació en l’objecte dibuixat o la hostilitat en contra del detall dibuixat o el que simbolitza. Si el contorn de l’objecte està format per línies pesades en comparació a les altres, el subjecte està lluitant per conservar la integritat del jo i sentir-se incòmode per tenir consciència d’això. Si la línia base i les línies superiors estan formades per línies recarregades, l’individu s’està esforçant per mantenir el contacte amb la realitat i una línia base molt pesada s’interpreta com la representació de sentiments d’ansietat sobre les relacions amb la resta. Les línies massa dèbils utilitzades en tots el dibuixos indiquen sentiments d’inadequació, indecisió i por al fracàs. Les línies que es debiliten quan transcorre la sessió, indiquen ansietat generalitzada o depressió. Quan s’utilitzen línies dèbils només en alguns detalls, indiquen rebuig del subjecte a dibuixar aquests detalls pel que representen. Les línies fetes malbé indiquen indecisió, les línies rectes transmeten rigidesa interna, les línies interrompudes sense unió signifiquen desajustaments en el funcionament del jo i les línies gargotejades indiquen un possible dany orgànic. 

 

- Color: Quan el test H-T-P s’aplica en color té l’objectiu de proporcionar una estimació

sobre l’estabilitat de les respostes de l’individu en diferents condicions. Per sí mateix, els colors proporcionen informació addicional, especialment útils per analitzar l’afecte en els nens. S’avaluen l’elecció, l’aplicació i la conformitat. L’individu que es mostra lent i indecís per seleccionar el color per un detall o dibuix dóna informació sobre el gran significat que té per ell aquell objecte.

• Quan el subjecte utilitza els colors negre o cafè com un llapis, té tendència a evitar les emocions.

• Quan el subjecte utilitza molts colors  mostra un caràcter molt emocional. En el procés de desenvolupament, les respostes emocionals precedeixen a les intel·lectuals.

• L’individu que utilitza els colors amb molta llibertat i d’una manera poc crítica es determinen tendències regressives.

• Un usuari que pinta més de tres quartes parts del full denota una carència de control d’expressió emocional.

• Quan el color surt de les línies perifèriques, l’individu té tendència a manifestar respostes impulsives davant d’estímuls addicionals.

L’ombrejat és més freqüent en dibuixos a color que a llapis i s’utilitzen més colors en el dibuix de la persona que en el de la casa o l’arbre.

Els dibuixos a color i a llapis despleguen aproximadament el mateix nivell d’integració en un subjecte ben adaptat. Els dibuixos a llapis reflexen els mecanismes de defensa i allò del que s’està defenen apareix en els dibuixos a color. El mateix mecanisme que apareix en els dibuixos a llapis es profunditza en els dibuixos a color. 

 

- Conformitat: Els contorns solen dibuixar-se en negre o cafè. El color de determinats detalls irrellevants és tan fixe que qualsevol transgressió a allò convencional en la seva presentació pot considerar-se significativa. Per exemple, el sol és groc, el cel és blau, la pastura és verda o cafè i les ombres són negres o blau. Algunes ruptures amb la conformitat poden ser potencialment significatives i mostrar desajustaments, com pinta una persona amb el cap i cos blaus, braços gros i cames cafè. 

 

Pel que fa a l’interrogatori posterior, serveix per a esclarir aspectes sobre els quals existeixen dubtes i proporcionar al subjecte oportunitats de projectar sentiments, necessitats, metes i actituds a través de la descripció verbal i els comentaris sobre els dibuixos a llapis i color. Una persona dintre de la normalitat veu la casa ocupada per éssers vius i considera la persona i l’arbre com éssers vius. Durant l’interrogatori, les respostes que suggereixen que la casa està temporalment desocupada o abandonada, que l’arbre està morint o mort i que la persona està malalta, morint o morta, desvetllen desajustaments.

 

Les respostes del subjecte durant l’interrogatori han d’avaluar-se sota diferents paràmetres. La quantitat de respostes és important, la negativa absoluta del subjecte a confessar és patològica. “No sé” no s’ha de considerar com la falta de resposta però tampoc com una resposta satisfactòria. Degut a que algunes persones són específiques i restrictives una resposta curta no ha de considerar-se concisa, i una resposta llarga no sempre ha de considerar-se verbosa. Les respostes s’han d’avaluar en relació amb la seva rellevància, per tant, ha d’anotar-se el grau en que les respostes durant l’interrogatori posterior contenen material autorreferent o inventat. S’ha d’investigar sempre sobre detalls en aparença irrellevants ja que poden representar a membres de la família o persones relacionades amb l’individu en la seva vida diària.