TE​ST ​HTP

En primer lloc, s’avaluen les característiques generals. Aquestes són l’actitud, el temps, la latència i les pauses, l’habilitat crítica i esborrat i els comentaris.

 

• Actitud

 

L’actitud fa referència al grau en que el subjecte rebutja una tasca nova i probablement difícil. L’actitud habitual és d’acceptació, però poden existir dos extrems: Des de l’acceptació fins a l’excés d’egotisme o des de la indiferència o l’abandonament fins al rebuig total. No és sovint que un individu rebutgi el test obertament tot i ser capaços de rebutjar qualsevol altre tipus d’examen psicològic formal, ja que és una tasca creativa la finalitat de la qual pot sembla amagada.

L’actitud cap al dibuix es veu influenciada per les associacions que l’objecte que es dibuixa genera, en concret, la persona és el dibuix que és rebutja més freqüentment perquè es generen conscientment més associacions i perquè els individus més desajustats es senten incòmodes al prendre consciència del seu cos. 

 

• Temps, latència i pauses

 

El temps que triga el subjecte en completar els dibuixos proporciona informació rellevant sobre el significat dels objectes dibuixats i les seves parts. Els detalls i la presentació han d’estar d’acord amb el temps que dedica el subjecte als dibuixos, per exemple, la duració de la figura de l’arbre dura entre 2 i 30 minuts. Les persones que dibuixen amb gran rapidesa intenten desfer-se d’una tasca que no els hi resulta plaent i, aquells que triguen massa temps en cada dibuix poden mostrar resistència a produir formes amb intens significat emocional. Els subjectes amb trets obsessius triguen molt temps degut a que dibuixen gran quantitat de detalls irrellevants o perquè tendeixen a dibuixar meticulosament cada detall rellevant.

Quan un individu triga més de 30 segons en dibuixar després de rebre les instruccions, pot haver-hi una patologia. Aquesta tardança suggereix conflicte i l’examinador ha d’intentar identificar factors que produeixen aquest conflicte durant l’interrogatori posterior. També podem observar aquest conflicte si un individu fa una pausa més gran de cinc segons durant el dibuix. La part de l’objecte que està dibuixant, que ha sigut dibuixada o que es dibuixada després de la pausa pot ser la causa d’aquest conflicte.

 

• Habilitat crítica i esborrat

 

L’habilitat per observar objectivament un treball propi, de criticar-lo i d’aprendre d’aquesta crítica és una funció intel·lectual. Alguns comentaris com “Mai m’han ensenyat a dibuixar” o “Això està totalment desproporcionat” són bastant comuns. Quan els comentaris són excessius indiquen una possible patologia, sobretot si no hi ha cap mostra d’intentar corregir els errors que s’identifiquen verbalment.

Els indicadors d’autocrítica poden ser l’abandonament de la figura incompleta, incloent el dibuix en altre lloc del full i sense intentar esborrar el dibuix; l’esborrament sense intent de redibuixar perquè té un conflicte amb el que està dibuixant; i l’esborrat i redibuixat, en cas de que els intents de corregir mostrin excessiva meticulositat o que l’esborrat continuï amb un deteriorament de la qualitat de la forma, que indica una reacció emocional extrema cap a l’objecte o el seu significat simbòlic. L’excés d’esborrar o redibuixar una part del dibuix suggereix conflicte amb aquell detall o el que aquest representa pel subjecte.  

 

• Comentaris

 

Per últim, s’avaluen els comentaris escrits realitzats pel subjecte durant la fase de dibuix, ja siguin figures geomètriques, gargots o noms de persones, carrers, arbres o altres elements. Aquests indiquen la necessitat compulsiva d’estructurar la situació, clar indicador d’inseguretat, o de compensar una idea o sentiment obsessiu activat per alguna cosa relacionada amb el dibuix. Hi ha comentaris verbals que ajuden al subjecte insegur a estructurar la situació, com “ara li posaré una camisa”. Altres comentaris irrellevants són un intent de relaxar la situació d’entrevista, com preguntes personals a l’entrevistador. Quan hi ha una quantitat excessiva de comentaris irrellevants o estranys garanteixen problemes. Els comentaris espontanis són més significatius quan s’avaluen en relació a la part del dibuix que s’acaba de completar, que està essent dibuixada quan es fa el comentari o que es dibuixa immediatament després de fer-lo.

Molts subjectes experimenten forta emoció al dibuixar o quan són qüestionats i qualsevol subjecte pot presentar símptomes d’ansietat cap a la prova durant l’entrevista. La persistència d’expressions emocionals sempre indica un desequilibri o deteriorament orgànic.