TE​ST ​HTP

Pel que fa als dibuixos en concret, s’avaluen els trets específics del dibuix de les figures. S’analitzen diferents aspectes en el dibuix de la casa. La casa genera una barreja d’associacions conscients i inconscients sobre la llar i les relaciones interpersonals íntimes. Per al nen, la casa emfatitza l’adaptació cap als germans i els pares, especialment la mare. Aquest dibuix proporciona un indicador sobre les habilitats del subjecte per funcionar sota les tensions de les relacions humanes íntimes i per analitzar críticament els problemes creats per situacions dins de la llar. Les àrees d’interpretació es refereixen a l’accessibilitat del subjecte, el seu nivell de contacte amb la realitat i el grau de rigidesa. 

 

• Proporció

 

- Un sostre massa gran en relació a la resta de la casa, pot significar que el subjecte dedica massa temps a buscar satisfacció en la fantasia.

- Si s’esforça més en realitzar la dimensió horitzontal dels murs en relació amb la vertical, els problemes del passat o el futur interfereixen en l’atenció del subjecte. Aquest individu pot considerar-se vulnerable a pressions de l’ambient.

- Si s’emfatitza massa la dimensió vertical, busca satisfacció en la fantasia i fuig de la realitat.

- Les portes més petites suggereixen sentiments d’inadequació i rebuig a establir contacte.

- Les portes més grans indiquen sobredependencia d’altres.

- La disparitat en grandària de les finestres és normal. Si la finestra del bany és la més gran, s’assumeix que la funció del lavabo és pertorbadora pel subjecte, degut a conflictes amb les funcions sexuals o excretòries. Si la finestra més petita és la de la sala principal, suggereix desgrat per les relacions socials.

- Una xemeneia massa gran indica preocupació sexual i possible exhibicionisme.

- Una xemeneia desproporcionadament petita suggereix que l’individu sent falta de calor en la llar. Una xemeneia així pot indicar en el baró sobre la seva masculinitat.

- Un camí molt estret en la seva unió amb la casa i molt ample en el costat oposat, connota un intent per encobrir el desig de mantenir-se allunyat amb una actitud amistosa aparent i superficial.

 

• Perspectiva

 

- Dibuixar cases amb “doble perspectiva” és freqüent en els nens, que mostren el mur principal rodejat per dos murs terminals. Els murs terminals solen ser més petits que el mur principal.

- Dibuixar parets terminals més grans que el mur principal és pròpia d’Individus esquizofrènics, que consideren a les parets laterals protectores del mur principal de la casa.

- Dibuixar la casa sense perspectiva és propi de subjectes amb Trastorn Esquizoide de la Personalitat (TEP), ja que indica el principi de problemes en la organització i potser bloqueig temporal.

- Dibuixar una casa mostrant els quatre costats al mateix temps mostra que l’individu se sent inutilitzat per les pressions ambientals i està preocupat pel que pensen els demés.

- Dibuixar un plànol de la casa reflexa un intent per estructurar una situació familiar que experimenta conflictes greus. Aquests subjectes tenen tendència a il·lustrar els seus sentiments o els problemes presentant habitacions i ocupants alterant les dimensions i ubicacions reals.

 

• Vores del full

 

- Un sostre dividit pel bord superior del paper indica una necessitat patològica de buscar satisfacció en la fantasia.

- Utilitzar la vora del costat de la pàgina com a línia per al mur lateral de la casa suggereix inseguretat general.

 

• ​Distància amb l'observador

 

Sovint es troba més lluny de l’observador que l’arbre o la casa. 

 

• Postura de la casa

 

Sovint de front, tot i que pot aparèixer dibuixada parcialment o totalment de perfil.

- Quan la casa es presenta parcialment de perfil, amb un mur lateral i un principal, s’indica una tendència a comportar-se de manera sensible i flexible.

- Quan es presenta completament de perfil indica aïllament i tendències oposicionistes. 

 

• Transparències

 

- La casa dibuixada amb un mur transparent és pròpia de subjectes pertorbats.

- Si la xemeneia de la part darrera és visible a través de la façana mostra una preocupació fàl·lica i tenir una preocupació de que els demés ho sàpiguen.

- Si la xemeneia és transparent o sense profunditat pot trobar-se negació fàl·lica, que representa impotència, por de castració o ambdós. 

 

• Moviment

 

 Normalment, es dibuixa la casa de peu i intacta.

- Qualsevol indicació de moviment es patològica i expressa un col·lapse imminent del jo sota pressions extrapersonals i intrapersonals, depenent de la explicació que el subjecte doni sobre l’esfondrament de la casa.

- La magnitud dels sentiments del subjecte amb freqüència es revela per la quantitat de fum. El dibuix del fum en ambdós sentits és molt estrany i només es presenta produïda per individus psicòtics.

- El fum sol dibuixar-se d’esquerra a dreta, si ho fa al l’inrevés s’assumeix que l’individu contempla el futur de manera pessimista.

- La magnitud de la tensió pot expressar-se pel grau de desviació de fum d’un curs ascendent. 

 

• Detalls

 

Els diferents detalls que s’avaluen s’agrupen en diferents blocs, com els detalls essencials, els no essencials, irrellevants, la dimensionalitat dels detalls, l’ombrejat i la seqüència dels mateixos, el color dels dibuixos i la conformitat. 

 

- Detalls essencials

• La casa ha de tenir una porta, una finestra, un mur, una teulada (excepte en cas que s’identifiqui com un allotjament tropical o altre tipus de residència sense sostre) i una xemeneia o medi per deixar sortir el fum.

• El sostre i els murs de la casa representen a grans trets el jo del subjecte, doncs els límits perifèrics de la personalitat es troben representats pels límits perifèrics o “de contenció” del sostre i els murs. L’èmfasi excessiu en aquestes línies indica un esforç conscient per mantenir el control.

• Les línies de contorn inadequades o dèbils suggereixen un sentiment d’esfondrament.

• Si el sostre s’estén fins el terra formant els murs i sostre, simbolitza mons de fantasia propis de persones esquizofrèniques.

• L’èmfasi en els ràfecs del sostre implica una actitud sobredefensiva i suspicaç.

• L’èmfasi en la porta, panys i frontisses suggereix sensibilitat defensiva.

• Finestres sense vidris o intersticis són dibuixades per subjectes amb tendències oposicionistes. Masses intersticis expressen el sentiment de que l’habitació de darrera és una presó.

• Moltes finestres impliquen que el subjecte tendeix a comportar-se franca i directament. Els subjectes desajustats tendeixen a veure finestres i portes com substituts orals, vaginals o rectals.

• Les finestres de la planta baixa s’ometen o distorsionen amb major freqüència pel que fa a la grandària o ubicació que les finestres de la planta alta.

• Quan les portes i finestres es dibuixen obertes es mostra que la casa està habitada. Això connota un alt grau d’accessibilitat relaxada. Si la casa no està habitada, pot assumir-se una important carència de defensa del jo. La interpretació està subjecte a modificacions segons la descripció del clima que faci l’usuari.

• Quan la xemeneia es dibuixa fàcilment sense distorsió ni èmfasi, implica que l’individu té maduresa sensual i equilibri satisfactori.

• La omissió de la xemeneia no representa un desajustament tan gran com l’èmfasi exagerat. Els nens petits solen dibuixar una xemeneia amb angles rectes sobre un sostre triangular.  

 

- Detalls no essencials

 

Els més comuns per la casa són cortines i indicadors de material de construcció. Les contrafinestres, persianes i cortines gairebé obertes indiquen interacció amb l’ambient amb una mica d’ansietat. Si es dibuixen els tres detalls, és probable que el subjecte sigui defensiu. En cas que hi hagi finestres amb detalls i altres no, cal investigar durant l’interrogatori quina habitació es troba rere la finestra diferent, quin tipus d’habitació és i qui la ocupa. Gran nombre de finestres amb cortines o persianes indica massa preocupació sobre la interacció amb l’ambient.

• El material del sostre es representa per diversos mètodes com delinear meticulosament cada teula fins a suggerir la presència de material amb diferents traços.

• Tot allò dibuixat fàcilment i sense compulsió sembla indicar leu consciència de diferenciació entre les superfícies i la capacitat per interactuar equilibradament amb l’ambient.

• El material detallat meticulosament implica tendències obsessives-compulsives.

• El material dels murs es dibuixa amb menys freqüència que el d’altre part de la casa i el de la xemeneia el que més es dibuixa.

• Dibuixar canals i canonades per la pluja connota fort actitud defensiva i suspicaç amb esforç per canalitzar estímuls no plaents. 

 

- Detalls irrellevants

 

• Els arbustos dibuixats prop de la casa representen la necessitat d’aixecar barreres defensives o de fer contacte amb els demés en un estil formal.

• Els arbustos també poden representar persones dintre de l’ambient del subjecte.

• Els arbres generalment representen persones que tenen fort valor positiu o negatiu per l’individu.

• Un arbre irrellevant dibuixat prop de la casa sol representar l’individu i pot mostrar sentiments de rebuig per part dels pares i la necessitat d’afecte.

• Un arbre prop de la casa i als arbustos, identificats com els germans, pot expressar la necessitat d’ésser acceptat per aquests.

• Alguns cops, els nens dibuixen tulipans o flors com margarides al voltant de la casa o en algun punt d'aquesta,  que implica que l’individu exerceixi control i tacte en les seves relacions amb les demés.

• Un camí llarg suggereix una accessibilitat minvada.

• Una línia a meitat del mur indica que la casa té dos pisos, el que suggereix una divisió de la personalitat indesitjable amb èmfasi somàtic.

• Els escalons porten alguns cops a un mur buit, el que significa que existeix una fort ambivalència sobre establir contacte amb l’ambient immediat.

• Detalls degradants com un cub de rebuig dibuixats prop de la casa indiquen sentiments d’hostilitat agressiva.

• Si no existeix línia base o la casa es troba suspesa sobre aquesta potser el contacte amb la realitat sigui tènue. Al contrari, la línia base representa un adequat contacte amb la realitat.

• Els núvols indiquen ansietat generalitzada.

• Les muntanyes dibuixades al fons impliquen forta necessitat de dependència i una actitud defensiva.

• La boira i la pluja impliquen gran necessitat de l’individu d’expressar els seus sentiments, d’estar sotmesos a pressions ambientals poderoses i opressives.

• La neu té una implicació patològica major que la pluja. 

 

- Dimensionalitat dels detalls

 

La casa difícilment inclou característiques unidimensionals. S’indica el dany orgànic si el subjecte comença la casa en tres dimensions però acaba produint un plànol. 

 

- Ombrejat dels detalls

 

S’avalua també l’ombrejat dels detalls de la casa, que normalment inclou la representació del material dels murs i línies a través de la finestra per implicar vidri. Les ombres que es dibuixen espontàniament abans de dibuixar el sol, representen una situació conflictiva en la que l’ansietat és experimentada conscientment. 

 

- Seqüència dels detalls

La majoria dels subjectes comencen la casa dibuixant pel sostre, els murs, una porta i una finestra o dibuixant la línia base, els murs i el sostre. Els individus insegurs dibuixen simètricament (dues xemeneies, dues finestres, dues portes, etc.). Els individus greument desajustats dibuixen sovint per segments, detall per detall i sense considerar la relació dels detalls entre sí o amb el tot.

 

- Conformitat en el color

 

La casa pot dibuixar-se de qualsevol color sense violar la realitat des del punt de vista cromàtic.

• La xemeneia sol ser vermella, negra o cafè.

• El fum és negre o cafè.

• El sostre és negre, verd, vermell o cafè.

• Els murs són negres, cafès, verds, vermells, grocs o blaus.

• Les ports i els marcs de les finestres són negres, cafès, vermells, verds o blaus.

• Les contrafinestres són negres, verdes, cafè, blaus o vermelles. 

 

Posteriorment, es realitza l’interrogatori pertinent. Les preguntes per el dibuix de la casa

estan llistades d’acord el Fulletó per a la Interpretació del test H-T-P.

 

• Interrogatori posterior. Preguntes per la figura específica de la casa.

 

1. ¿Cuántos pisos tiene la casa?

Esta es una pregunta para la prueba de realidad. También mide la atención, ya que los sujetos aislados o gravemente perturbados contestan a veces sin mirar sus dibujos.

2.¿De qué está hecha la casa?

Es una buena práctica para determinar lo que el material de la casa significa para el sujeto. El ladrillo, por ejemplo, puede representar estabilidad para un individuo y economía en el mantenimiento para otro.

3. ¿Es suya? ¿De quién es?

Con mucha frecuencia los sujetos tratan de dibujar su propia casa, pero rara vez lo hacen con fidelidad – Por diversas razones, a parte del hecho que mayoría de la gente no dibuja con exactitud arquitectónica. Una razón puede ser que la casa es el autorretrato del sujeto tal como funciona en un ambiente que involucra los aspectos más íntimos de las relaciones interpersonales. Otra razón puede ser que los individuos tienden a enfatizar aspectos del hogar que han sido los más placenteros o desagradables para ellos. Este énfasis puede incluir la exageración o disminución de los detalles, la distorsión en la proporción y la perspectiva o ambas. Una tercera razón puede ser que la casa, a veces, representa en parte varias residencias del pasado, el presente y el futuro. Si la casa pertenece a otra persona, determine si se considera como un lugar positivo o negativo.

4. ¿En la casa de quién estaba pensando cuando la dibujaba?

Esta pregunta intenta obtener más información que lleve a la identificación más precisa. El dibujo de la casa, como el del árbol o la persona, puede tener diversas identidades.

5. ¿Le gustaría que fuera suya esta casa? ¿Por qué?

Las respuestas del sujeto a esta pregunta pueden revelar actitudes hacia su hogar o hacia aquellos con quien lo comparte. Pueden mostrar qué tipo de casa le gustaría tener, la fuerza con que le gustaría tenerla y la posibilidad de que esta meta produzca frustración. Si el sujeto prefiere esta casa a la suya porque es más grande, es posible que esté experimentando un sentimiento de frustración o de verdadero hacinamiento. Si rechaza la casa por ser demasiado grande, el sujeto puede sentirse inseguro en su hogar actual.

6. Si fuera dueño/a de esa casa y pudiera hacer lo que quisiera con ella, ¿qué cuarto escogería para usted? ¿Por qué?

Llama la atención que los individuos muy retraídos expresen su deseo de buscar refugio en un cuarto trasero de la planta alta. Se puede elegir un cuarto en la planta alta para que el sujeto pueda ver hacia afuera con mayor facilidad. Los individuos suspicaces tienden a elegir cuartos que les permitan observar completamente los accesos a puertas. Ocasionalmente, las razones para elegir un cuarto en la planta baja revelan sentimientos de inseguridad y la necesidad de mantenerse más cerca de la realidad. Cualquier elección que no sea la recámara debe considerarse como significativa en términos de la importancia que tenga el cuarto seleccionado. La ubicación del centro elegido con respecto a las otras recámaras pueden indicar el grado de cercanía que sienten con cada miembro de la familia.

7. ¿Quién le gustaría que viviera con usted en esa casa? ¿Por qué?

Los niños desadaptados pueden indicar una fuerte necesidad de afecto paternal declarando que quieren vivir con sus padres pero sin sus hermanos. Los sujetos muy paranoides prefieren vivir solos o con alguien a quien puedan dominar. Los pacientes rápidamente detectan las implicaciones detrás de esta pregunta y evitan respuestas directas; el intento de evasión puede ser más revelador que una respuesta franca.

8. Cuando mira la casa, ¿le parece que se encuentra cerca o lejos? Esta es otra pregunta para la prueba de realidad y las respuestas que contradicen la realidad son significativas. Usualmente, la cercanía significa accesibilidad, sentimientos de afecto y bienvenida o ambos. La distancia sugiere lucha, sentimientos de rechazo o ambos.

9. Cuando mira la casa, ¿tiene la impresión de que se encuentra por arriba de usted, por debajo de usted o al mismo nivel que usted? Las respuestas a esta pregunta parecen referirse a las relaciones personales con énfasis en el hogar y la familia.

10. ¿Qué le hace pensar o recordar la casa?

La calidad de esta asociación es importante, así como el valor que tiene para el individuo.

11. ¿Qué más?

Es importante darle al sujeto la oportunidad de ampliar sus asociaciones para cada dibujo. Aquí, nuevamente, la calidad de la relación entre las ideas es de tanto interés como el valor positivo o negativo que tengan para el cliente.

12. ¿Es una casa feliz y amistosa?

El tono emocional que acompaña una respuesta negativa dice mucho acerca del punto de vista que tiene el individuo sobre el hogar y quienes lo forman. Respuestas muy evasivas indican un valor fuertemente negativo.

13. ¿Qué hay en la casa que le da esa impresión?

Ocasionalmente, el sujeto intentará justificar una respuesta descubriendo los detalles físicos superficiales de la casa, describiendo que es una casa feliz porque tiene cortinas, porque sale humo de la chimenea, etc. Las respuestas a esta pregunta serán la expresión directa de la opinión del individuo acerca de quienes viven en la casa dibujada o los sentimientos de ellos hacia el sujeto.

14. ¿La mayoría de las casas son así? ¿Por qué piensa eso?

La pregunta intenta determinar el grado en que se han generalizado los sentimientos amistosos u hostiles que siente el individuo hacia la casa y sus ocupantes.

15.¿Cómo es el clima en este dibujo?

Época del año y momento del día, cielo, temperatura…

16. ¿Qué tipo de clima le gusta?

Estas preguntas establecen el grado de tensión o afecto dentro del hogar.

17. ¿A quién le recuerda esa casa? ¿Por qué?

La mayoría de las veces la persona nombrada es un miembro íntimo de la familia del sujeto.

18. ¿Qué es lo que más necesita la casa? ¿Por qué?

Las respuestas definidas generalmente expresan de manera simbólica la necesidad de afecto, protección, seguridad y buena salud por parte del sujeto.

19. Si esto fuera una persona y no (cualquier objeto o parte de la casa), ¿quién sería?

Con frecuencia los objetos irrelevantes que se dibujan alrededor de la casa representan miembros de la familia o personas con las que se encuentra íntimamente relacionado. Su distancia de la casa en la hoja puede caracterizar estas relaciones personales.

20. ¿Hacia dónde lleva la chimenea en esta casa?

Si el dibujo de la chimenea sugiere patología, esta pregunta puede ayudar a identificar las relaciones familiares relevantes o aspectos de la vida dentro del hogar.

21. Interrogatorio acerca de la distribución (Dibujo y enunciación, por ejemplo, ¿Qué cuarto está representado por cada ventana? ¿Quién se encuentra ahí, generalmente?)

La distribución de la casa puede expresar, ya sea por distorsión en las proporciones, dificultad en la presentación u omisión de uno o más cuartos; la presencia de conflictos con los ocupantes de la casa, o con el uso funcional acostumbrado de uno o más cuartos.