TE​ST ​HTP

Precursors de cada element

 

En primer lloc, ens centrem en el dibuix de la casa. El Test de la Casa (TC) és un referent important en avaluació clínica i educativa, a més d’una prova significativa en recursos humans i socials, orientació i selecció de personal. És una de les tècniques més aplicades i estudiades per la seva efectivitat, reconegut en diferents àmbits de ciències de la salut i del món laboral i empresarial.

 

La casa, desperta en l’examinat associacions relatives a la vida quotidiana i relacions intrafamiliars. Quan el test es realitza en infants, permet investigar les seves actituds respecte a la situació familiar i les relacions amb els pares i germans.

 

Pichon-Rivière (1950) va descriure la casa com a símbol del cos del nen, de l’interior de la mare i de la llar, alhora que és la manifestació de les pertorbacions emocionals de la infància.

 

En referència a l’arbre, Koch (1952) va descriure l’arbre com l’estructura essencial de l’individu, que representa el desenvolupament psíquic cronològic des de les seves arrels. Les arrels de l’arbre comporten les experiències més primerenques, el tronc és la base de la personalitat de l’individu i la copa les experiències més recents. Buck (1946) afegeix que els talls del tronc presenten traumes en l’inconscient del subjecte, que les branques són la capacitat per obtenir satisfaccions del ambient extern i la copa com l’àrea de fantasia.

 

L’arbre sembla reflectir els sentiments més profunds i inconscients del subjecte sobre sí mateix. L’experiència clínica suggereix que el nen avaluat mostra més fàcilment aspectes negatius o emocionalment pertorbats en l’arbre que en el dibuix de la persona, perquè l’arbre està més allunyat a l’autoretrat.

 

Pel que fa al test de figura humana, els psicòlegs el consideren una tècnica per analitzar els signes de necessitats inconscients, conflictes i trets de personalitat. El concepte de personalitat fa referència al conjunt integrat de característiques físiques, genètiques i socials d’un individu que caracteritzen la seva adaptació a l’entorn i el distingeixen d’altres individus. Al dibuixar la figura d’una persona, aquesta persona es transforma en el vehicle per expressar la visió més conscient que té de sí mateix i les seves relacions amb el medi ambient.

 

Els professionals més destacats que han utilitzat aquest instrument projectiu són Karen Machover, Sidney Levy, Emanuel F. Hammer, Elizabeth Koppitz i Florence Goodenough; que van estudiar extensament els dibuixos de la figura humana d’adults i adolescents, donant menys importància als nens en edat escolar.

 

Machover (1949) explica que en persones no desenvolupades intel·lectualment, la figura humana plasma el Jo físic i en persones amb bon nivell d’abstracció el test plasma el Jo psíquic amb les seves necessitats socials, pors i inhibicions.