TE​ST ​HTP

L’examinador necessita cronòmetre per mesurar el temps de latència i el temps total del dibuix. El primer pas és completar la fitxa per la identificació a la primera pàgina de la Forma per a dibuix i mostrar la mateixa amb la paraula casa escrita cap al subjecte. La pàgina de la casa s’ha de donar en horitzontal, en canvi, les de l’arbre i la persona es presenten en vertical. L’examinador ha de veure clarament la pàgina mentre el subjecte dibuix per poder escriure l’ordre en que posa els detalls als dibuixos i registrar qualsevol fet poc usual en la seqüència del dibuix. Les anotacions es realitzen a la primera pàgina del Fulletó per a la interpretació. 

 

La prova no té un límit de temps. Es donen les següents instruccions al subjecte: “Vull que faci el dibuix d’una casa. Pot dibuixar la casa que desitgi i faci-la el millor que pugui. Pot esborrar totes les vegades que vulgui i utilitzar el temps que necessiti. Només esforci’s”. 

 

L’entrevistat pot expressar preocupació sobre la seva habilitat artística. És la tasca de l’avaluador emfatitzar que aquest test no és una prova d’habilitat. 

Els passos que seguirà l'examinador, s'expliquen seguidament. 

 

En primer lloc, s’ha d’anotar la latència inicial, és a dir, el temps que transcorre entre que el subjecte comença el treball un cop s’han donat les instruccions. També s’enregistra l’ordre dels detalls dibuixats, la duració de les pauses i detalls específics que estan sent dibuixats quan es dona la pausa o qualsevol verbalització o emocions que s’expressen, a més dels detalls que està dibuixant quan es produeix alguna d’aquestes accions. Per últim, cal anotar el temps total que l’individu dedica a completar cada dibuix.

 

La resta de formes s’han de presentar de la mateixa manera, amb el nom del dibuix a la capçalera cap a l’usuari i enregistrant el temps i observacions conductuals que calguin. Si es demana un dibuix extra com una persona del sexe oposat a la primera persona dibuixada, es necessitaran uns 10 o 15 minuts a la sessió.  

 

Quan el subjecte ha finalitzat els dibuixos a llapis, se li pot donar la oportunitat d’interpretar cada dibuix i expressar les idees o pensaments associats a cadascun. La finalitat d’aquesta comunicació és obtenir tanta informació com sigui possible sobre el contingut i context de cada dibuix, seguint qualsevol línia d’interrogatori que es consideri útil. Els detalls implícits seran investigats tant com qualsevol aspecte del dibuix que es consideri poc clar.

 

L’examinador ha de confiar en la seva experiència i en els principis bàsics de l’entrevista clínica per determinar fins a on és adequat investigar sobre una determinada característica del dibuix.

 

En aquest interrogatori que es realitza després de fer els dibuixos, s’esclareixen aspectes sobre els quals podien donar-se dubtes. Una persona ben ajustada, sovint veu la casa ocupada per éssers vius i considera a la persona i l’arbre com vius. Si les respostes suggereixen que la casa està temporalment desocupada o abandonada, l’arbre està mort o morint i la persona està malalta, morint o morta, es revelen desajustaments.

 

Les respostes s’han d’avaluar segons la seva rellevància, anotant-se el grau en que les respostes de l’interrogatori posterior contenen material autorreferent o inventat. És freqüent dibuixar objectes en aparença irrellevants al voltant el subjecte del dibuix, els quals poden representar membres de la família o persones estretament relacionades amb l’individu a la seva vida diària.

 

A la majoria de casos, aquestes preguntes són beneficioses per aconseguir informació rellevant o per acabar d’interpretar els dibuixos, excepte si existeix alguna raó per la qual creure que es pot trencar el rapport. En cas de considerar que es pugui trencar, és millor deixar de fer les preguntes.