TE​ST ​HTP

 

 

• Perspectiva

 

- Vores de la pàgina

Si les cames estan tallades per la vora inferior de la pàgina el subjecte té un sentiment de falta d’autonomia. L’examinador demanarà al subjecte que li mostri fins a on s’estenen les cames més enllà de la vora de la fulla.

- Relació amb l’observador

La persona pocs cops es dibuixa com si estigués per sobre de l’observador. Quan això succeeix sembla que el subjecte desitja mantenir-se aïllat de les relacions psicosocials que es dominat per la persona representada.

- Postura

Una persona dibuixada de front sense indicació de profunditat i els braços estesos en un angle recte respecte al tronc, implica que el subjecte és essencialment rígid i té la necessitat d’amagar els seus sentiments d’inseguretat amb una aparent disposició a enfrontar tot directa i fermament.

• Una persona parcialment de perfil sense cap indicació de que existeixi l’altre costat implica un aïllament. Aquesta presentació és utilitzada sovint per subjectes en estats paranoides.

• Una persona dibuixada d’esquenes a l’observador indica un aïllament en el qual l’individu rebutja francament les relacions psicosocials i també la realitat. Especialment, que el cap tracti d’allunyar-se de l’espectador implica evasió i aïllament greus.

• La postura dels braços és rellevant. Els braços flexibles i relaxats indiquen un bon ajustament, els braços tensos i enganxats al cos suggereixen rigidesa, els braços creuats connoten actituds hostils, els que estan dibuixats rere l’esquena impliquen resistència a fer concessions a la resta, els braços separats de la part integral del tronc que mostren que la persona esta sent forçada cap endavant o “braços compulsius”  impliquen que l’individu sent que actua incontroladament en alguns moments.

• Les mans dibuixades a les butxaques connoten evasió controlada, interpretació que pot ésser modificada segons les respostes del subjecte a l’interrogatori.

• La postura de peu amb les cames separades pot representar un desafiament o la necessitat de seguretat. La posició dels peus és molt expressiva, per exemple, estar de puntetes connota necessitat d’escapar o els peus que apunten en diferents direccions indiquen sentiments ambivalents.

• Les cames dibuixades en juntes mostren rigidesa i tensió.

- Transparències

La transparència més comú i menys significativa és un braç vist a través d’una màniga. Tot i això, quan els òrgans del cos estan visibles com el cor indica la presència d’una patologia.

- Moviment

El moviment indica sentiments d’ajustament satisfactori experimentats pel subjecte, per exemple, una persona caminant relaxadament és un bon indicador. Pot donar-se la carrera controlada, que implica forta necessitat d’assoliment.

 

• Detalls

 

Els detalls que s’avaluen sobre la figura humana són classificats en diferents aspectes segons el seu grau de rellevància.

 

- Detalls essencials

Els detalls essencials afirmen que el dibuix de la persona ha de tenir un cap, un tronc, dos cames i dos braços, excepte que només pugui veure’s un o s’expliqui la seva absència d’alguna manera. Les característiques facials inclouen dos ulls, un nas, una boca i dues orelles, excepte que la posició no permeti veure les orelles o que s’expliqui la seva absència verbalment. 

 

• El cap representa l’àrea de la intel·ligència, el control i la fantasia.

• Els ulls són els receptors dels estímuls visuals i pel primer detall facial que dibuixa un nen. Els ulls sense intent d’indicar les pupil·les o globus oculars indiquen una forta tendència a evitar estímuls visuals no plaents. Un subjecte que va dibuixar uns ulls tornats cap a dintre va explicar a l’interrogatori que estava observant-se a sí mateix. La omissió dels ulls és patològica i s’ha de sospitar de la presència d’al·lucinacions visuals.

• La omissió de les orelles pot indicar la presència d’al·lucinacions auditives o mostrar un retràs en el subjecte.

• La boca es considera receptora de les primeres sensacions de plaer i un instrument d’agressió, especialment si té els ulls dibuixats.

• La barbeta es proposa com un símbol de masculinitat.

• El tronc és la base dels impulsos i les necessitats físiques bàsiques, l’absència d’aquest implica la negació dels impulsos corporals.

• Les esquenes expressen la força i el poder, si estan ben dibuixades i corbades impliquen una expressió de poder equilibrada i flexible, les esquenes quadrades connoten actituds hostils i sobredefensives.

• Els braços es consideren eines per controlar o fer canvis en l’ambient. La omissió d’ambdós braços implica forts sentiments d’inadequació i poden expressar tendències suïcides. Les persones esquizofrèniques tendeixen a dibuixar els braços en forma d’ales amb plomes amples i curtes en lloc de dits.

• A molts subjectes desajustats els hi resulta difícil dibuixar la part de baix del tronc.

• Les cames poden considerar-se representants del punt de vista que té el subjecte sobre la seva autonomia. L’absència de cames suggereix repressió. 

 

- Detalls no essencials

Inclouen el coll, les mans, peus, cabells i roba en el dibuix de la persona.

• La unió entre el cap (àrea de control) i el cos (àrea dels impulsos) és un índex de coordinació entre ambdós àrees.

• La omissió de la línia de la barbeta en els dibuixos presentats de front o de la línia del coll en els dibuixos de perfil implica impulsos corporals bàsics no plaents. Passa el mateix quan s’omet el coll per complet, quan el subjecte es troba amenaçat pels impulsos corporals.

• Es considera normal que els nens petits presentin francament els genitals de la persona, però poden indicar patologia en nens més grans quan apareixen acuradament dibuixats.

• Les mans són les eines més refinades per l’acció defensiva dins de l’ambient, per tant, l’absència d’aquestes pot implicar sentiments d’inadequació. Els dits dibuixats com pues en una mà rudimentària o que semblen sortir de l’avantbraç connoten hostilitat.

• Els dits delineats com pètals con una presentació més infantils.

• Els peus són eines per controlar i modificar la locomoció, per això, la omissió dels peus implica forts sentiments de repressió, fins i tot en els dibuixos de persones ben ajustades amb bona capacitat pel dibuix, ja que els peus són generalment el detall corporal pitjor dibuixat. 

 

- Detalls irrellevants

Es refereixen a objectes que guarden una relació pròxima en el subjecte que serveixen per indicar el que la persona del dibuix està fen. Objectes com espases o altres armes impliquen tendències agressives. 

 

- Dimensionalitat dels detalls

Es contempla que les figures unidimensionals de “palets” són pròpies de subjectes amb danys orgànics i que quan els dits són dibuixats unidimensionalment i envoltats per una línia com si estan enllaçats s’implica un esforç conscient per suprimir els impulsos agressius. 

 

- Ombrejat en els detalls

Té en compte que el més habitual és l’ombrejat del tronc a través del qual el subjecte pot intentar indicar que la persona està vestida.

 

- Seqüència dels detalls

• Primer es dibuixa el cap, els trets de la cara (ulls, nas, etc.), el cos, el tronc, els braços (amb dits i mans) i, per últim, les cames i peus; o les cames i després els braços.

• Es considera patològica la seqüència quan el subjecte comença a dibuixar un peu i acaba dibuixant el cap i els trets facials.

• El retard en la presentació dels trets de la cara pot reflexar una tendència a refutar els receptors dels estímuls externs o un desig per retardar la identificació de la persona tant com sigui possible.

• El dibuixar els dits o mans al final o gairebé al final, connota oposició a establir contacte íntim i immediat amb l’ambient, de vegades basant-se en un desig d’evitar la revelació de sentiments d’inadequació. 

 

- Èmfasi dels detalls

• L’èmfasi exagerat en el nas suggereix por a la castració.

• L’èmfasi exagerat en les orelles generalment es veu en dibuixos de subjectes paranoides. Aquests expressen un desig d’escoltar clarament el que senten que els demés diuen sobre ells.

• Dotar d’èmfasi exagerat a les orelles pot indicar un desig per no escoltar les crítiques.

• L’èmfasi excessiu en la barbeta implica una necessitat de domini social i el contrari implica un sentiment d’impotència social.

• La línia de la cintura es considera coordinadora dels impulsos de poder. L’èmfasi en aquesta part s’expressa en la dificultat de dibuixar el cinturó.

• L’excessiu èmfasi dels peus posant atenció a les sabates o el disseny dels dits, suggereix característiques obsessives amb un component narcisista.

• Posar especial èmfasi en certs detalls de la roba sembla tenir implicacions específiques, per exemple, en els botons suggereix estreta dependència materna.

 

La qualitat en la línia especifica que l’èmfasi de les línies perifèriques del cap suggereix grans esforços per mantenir el control sobre fantasies pertorbadores o davant de la ideació obsessiva o delirant. 

 

- Conformitat en el color

 

• El negre o cafè s’utilitzen sovint en el contorn de la persona.

• Els cabells s’expressen en negre, cafè, groc i vermell.

• Sovint s’utilitzen el blau, el cafè i el negre per pintar els ulls.

• Els llavis solen ser vermells o negres.

• La roba es dibuixa en negre i cafè.

• Les sabates es dibuixen en negre, cafè, verd, vermell i blau. 

 

Interrogatori posterior. Preguntes per la figura humana.

1. ¿Es éste un hombre o una mujer (niño o niña)?

Un sujeto que dice que una figura obviamente femenina vestida con ropa de hombre es un hombre, o que una figura obviamente masculina vestida de mujer es una mujer, confirma verbalmente la expresión creada por el dibujo, es decir, el sujeto manifiesta confusión e indecisión probablemente patológicas en su rol sexual. Los sujetos marcadamente retraídos o gravemente perturbados con frecuencia afirman que la persona dibujada es del sexo opuesto al presentado. Esta falla en la prueba de realidad siempre es patológica.

2. ¿Qué edad tiene?

El propósito primario de esta pregunta es investigar qué tan cercana se encuentra la edad representada en el dibujo a la edad asignada por el sujeto. Ocasionalmente, la edad que dice el sujeto representa la edad que siente tener y no su edad cronológica.

3. ¿Quién es?

Este brusco intento para determinar la identidad de la persona dibujada generalmente se contesta con “No sé”. Con frecuencia el sujeto identificará a la persona más adelante durante el interrogatorio directo. La persona a menudo será identificada después como alguien diferente, y el dibujo puede representar en realidad un compuesto de varias personas diferentes.

4. ¿Es un pariente, un amigo o qué?

Esta pregunta puede ayudar a establecer el valor positivo o negativa que la persona identificada tiene para el sujeto.

5. ¿En quién estaba pensando cuando dibujaba?

En algunos casos la persona nombrada no es la misma que se dijo estaba representada por el dibujo. La respuesta “En nadie” no es necesariamente evasión o falsificación ya que el sujeto probablemente no estaba pensando conscientemente en alguien cuando dibujaba.

6. ¿Qué está haciendo? ¿Dónde lo está haciendo?

Esta pregunta intenta establecer qué tan aproximada es la acción de la persona dibujada a la descripción del sujeto. La pregunta también puede provocar sentimientos de presión o compulsión. Las acciones descritas por el sujeto, así como la fuerza y el grado con que se conforman a la presentación gráfica, pueden ser altamente significativa. La ausencia de movimiento no necesariamente indica patología a menos que presente rigidez, control excesivo o que la figura se encuentre esencialmente lisiada.

7. ¿En qué está pensando?

Esta pregunta puede provocar evidencia de pensamientos obsesivos, delirantes o ambos. Si el sujeto considera el dibujo como un autorretrato, en este punto revelará sentimientos de culpa, enojo, resentimiento o aturdimiento. Si el sujeto considera el dibujo como la representación de otra persona, los pensamientos expresados pueden representar lo que esa persona piensa del sujeto.

8. ¿Cómo se siente? ¿Por qué?

La respuesta a esta pregunta generalmente parece expresar los sentimientos del sujeto hacia la situación en la que se encuentra involucrada la persona dibujada. La pregunta también proporciona suficiente estímulo para producir comentarios directos concernientes a los sentimientos del sujeto acerca de la situación actual o acerca de problemas que no ha sido capaz de analizar. A veces la respuesta “Contento” es una simple evasión.

9. ¿Qué le hace pensar o qué le recuerda esa persona?

10. ¿Qué más?

Estas preguntas generan asociaciones acerca de la persona dibujada en particular y acerca de las relaciones interpersonales en general.

11. ¿Está sana esa persona?

Esta pregunta suele estimular descripciones detalladas de quejas somáticas en sujetos que tienden a fugarse a través de enfermedades. Los sujetos con alguna condición psicosomática rara vez contestan afirmativamente a esta pregunta; en tanto, que los sujetos que suelen fingirse enfermos contestarán que sí. En algunos casos, la pregunta permite la salida de sentimientos hostiles reprimidos contra la persona representada en el dibujo.

12. ¿Qué es lo que le da esa impresión?

Los sujetos con capacidad intelectual limitada con frecuencia contestan que la figura se ve sana porque no parece enferma.

13. ¿Es feliz esa persona?

Esta pregunta con frecuencia provoca expresiones de temores, quejas y ansiedades que han sido parcial o totalmente reprimidos. A veces provoca comentarios hostiles acerca de la persona representada. Una respuesta afirmativa puede ser una evasión.

14. ¿Qué le da esa impresión?

Muchos sujetos se ven obligados a recurrir a sus sentimientos acerca de sí mismos para responder satisfactoriamente a esta pregunta.

15.¿Es así la mayoría de la gente? ¿Por qué?

Esta pregunta intenta establecer si los sentimientos del sujeto acerca de la persona, especialmente aquellos poco placenteros u hostiles, están generalizados a las relaciones interpersonales. El “¿por qué?” subsecuente puede generar mucha información acerca de la simpatía y empatía del sujeto.

16. ¿Cree que le agradaría esa persona?

17. ¿Por qué?

Un sujeto que se siente maltratado puede lanzarse a una vigorosa defensa de la persona dibujada. Un narcisista rara vez responde de manera negativa a esta pregunta.

18. ¿Cómo es el clima en el dibujo? (Época del año y momento del día, cielo, temperatura…)

Es raro que el sujeto dibuje detalles indicando el clima, como gotas de lluvia o copos de nieve, en el dibujo de la persona. La representación gráfica del clima, por tanto, deberá ser investigada cuidadosamente durante el interrogatorio posterior, ya que se considera muy significativa. La proyección del clima en el dibujo describe el punto de vista del sujeto y relaciones interpersonales.

19. ¿A quién le recuerda esa persona? ¿Por qué?

Esta pregunta puede provocar una clara identificación de la persona, por otra parte, la persona nombrada aquí puede ser, de hecho, la quinta persona que el sujeto menciona como la que representa su dibujo. En tanto que tal multiplicidad es rara no es poco común que la persona represente al menos a dos individuos – El sujeto y alguien más de particular importancia para él. La explicación del sujeto de por qué la persona dibujada le recuerda a alguien suele ser reveladora.

20. ¿Qué es lo que más necesita esa persona? ¿Por qué?

No es raro que el sujeto utilice la primera persona del singular para responder a esta pregunta. Las preguntas acerca de las “necesidades” se encuentran entre las más productivas del interrogatorio. Las necesidades pueden expresarse de manera directa, simbólica o de ambos modos, y pueden ser desde las necesidades puramente físicas hasta las psicológicas más abstractas.

21. ¿Alguien ha herido alguna vez esa persona? ¿Cómo?

Frecuentemente se revelan aquí las experiencias traumáticas en las relaciones con los demás.

22. Si esto fuera una persona en lugar de (cualquier objeto dibujado aparte de la persona), ¿quién sería?

Para todos los dibujos, las respuestas a esta pregunta son importantes por el tono positivo o negativo y por las asociaciones que generan.

23. ¿Qué tipo de ropa lleva puesta esta persona?

Cuanto más grande sea la disparidad entre la apariencia objetiva de la persona y lo que el sujeto describe, se considera que es menos efectiva la comprensión que tiene el sujeto de la realidad. El tipo de ropa puede proporcionar una visión interna acerca de las necesidades del sujeto. Por ejemplo, el uniforme de un general sugeriría necesidades de estatus y poder. La falta total de ropa puede indicar un sentimiento desgarrador de desamparo y desnudez o fuertes tendencias narcisistas y exhibicionistas. También puede expresar el deseo de degradar a alguien más o de colocarlo en una situación embarazosa.

24. (Pídale al sujeto que dibuje el sol y la línea base en cada dibujo) Suponga que el sol fuera alguna persona que usted conoce, ¿quién sería? En cada dibujo, la respuesta a esta pregunta puede identificar las fuentes de afecto para el sujeto. Sin embargo, si se dibuja el sol muy grande, entonces las personas identificadas pueden ser percibidas por el sujeto como dominantes. Si no se identifica a nadie, el sujeto puede tener graves problemas para identificarse con los demás.